he decidit escriure una reflexió que acostumo a fer quan condueixo. Sovint, mentre vaig al volant, quan detecto una manera estranya de conduir sé si qui porta el vehicle és un home o una dona. S'acostuma a sintetitzar en "dones = inseguretat" i "homes = imprudència". De manera que massa freqüentment em descobreixo a mi mateixa dient "dona havia de ser".
Ara bé, ho dic amb tristesa, amb resignació. No ho dic com aquells homes que ho diuen amb superioritat, no. M'entristeix observar la vacil·lació, la inseguretat en emprar la velocitat, la por en avançar... Sé que per a moltes dones estar darrera d'un volant els suposa un mal tràngol. I no és culpa d'elles, estan marcades per allò de "el volant és cosa d'homes", "les dones no condueixen bé", "els cotxes són una joguina de nens"...
Aquest fet fa que moltes dones del meu entorn no condueixin pràcticament mai, o ni tan sols tinguin carnet de conduir. Per a mi, conduir és un plaer. La sensació de llibertat que vaig tenir quan vaig conduir per primer cop sola un cotxe és una de les sensacions més intenses que he viscut. M'agradaria que les dones s'atrevissin a viure aquesta sensació de llibertat, que tinguessin seguretat en la seva conducció i que fessin llengots interns a aquells que diuen "dona havia de ser" creient-se que ells condueixen millor, quan en realitat són senzillament uns irresponsables.
Per poder fer-ho possible, s'ha de començar per un fet molt simple, no dir mai a les vostres filles que els cotxes de joguina no és cosa seva.
Sobre el vídeo: Vaig preguntar si era una mofa. Em van respondre que no. Vaig pensar que era impresentable. Ara resulta que sí ho era. Brillant, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada