dilluns, 10 de desembre de 2012

Desigual


Acabo de veure els anuncis de la campanya Desigual. La xarxa en va plena, “Desigual” i “#tengounplan” són trendding topic a twitter. Dono per fet que ho són per la indignació generada. Entro al hashtag i confirmo, un cop més, quanta feina queda encara per fer. La marca ha aconseguit el que pretenia, ressò a qualsevol preu. Però a mi el preu a pagar em fa posar els pèls de punta.

Fa unes setmanes vaig assistir a una jornada sobre poder i gènere, on vaig intentar fer una reflexió referent a l’aclaparadora pressió que les nostres filles reben perquè vulguin ser una princesa. Em van dir que Disney sempre ha fet molt mal i que sempre ha estat així, que com ara sóc mare ho visc d’una altra manera. Ho sento, no ho comparteixo, estem fent alarmants regressions i la frivolització que la campanya Desigual fa sobre els somnis que tres noies guapes tenen per al 2013 ho demostren, i contribueixen a configurar aquest ideari col•lectiu.

Llegeixo algunes piulades que diuen que els que pensem que la campanya és un escàndol som antiquats, d’altres que deu caldre ser un cavall per a ser feminista. Doncs els recomano aquest vídeo, que ha difós la Mònica Planas. Això sí que és modern i revolucionari. Que una dona tingui com a màxim objectiu per a aquest any muntar-se un trio o tirar-se el seu cap és senzillament lamentable!

Ara ens volen fer creure que ser una dona moderna és sinònim de follar amb tots els paios que se’ns posin davant, fent que el nombre d’homes que passen pel nostre llit sigui proporcional a com de liberal ets. Això és igualment masclista, disfressant-t’ho amb més color que el gris de la “mojigata” que es duia fa unes dècades, però no deixa de ser masclisme!

Les nostres nenes aspiren a ser princeses i les nostres adolescents les més promíscues de la festa. I mentrestant m’haig de sentir dir que sóc antiquada? Va home, va! Les nenes i les noies han d’aspirar a ser segures de sí mateixes, tenir un bon futur professional i tenir relacions sexuals i de parella que els donin prou experiència com per triar un bon company o companya de viatge. De debò que els publicistes no són capaços d’imaginar res en aquesta línia? No m’ho crec! Què passa, doncs? Que el patriarcat i el masclisme, aliats del capitalisme més agressiu, es retorcen violentament davant un entorn què, per sort, malgrat els malgrats, avança, lentament, però avança i deixa al seu pas noves masculinitats i una manera de viure en femení molt més lliure.


Il·lustra aquest article el quadre del 1866 "L'origen del món" de Gustave Courbert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada